Els + prestats - cercador

1
100

Cor fort

Sílvia Soler
"Fer el cor fort" és una expressió que les dones han sentit i han fet servir des de fa moltes generacions. Aquesta novel·la arranca als anys cinquanta, amb una jove Teresa que es queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. L'anirem seguint mentre crea una família i acaba sent un referent per a les generacions posteriors. És la història d'una dona que ja no pot més.
2
100

Els Crims de la mel

Pep Coll
Una nit fosca de finals de novembre esclaten dos trets als boscos de la zona més despoblada de Catalunya. Un home cau abatut mentre el seu company aconsegueix fugir. Hores més tard, un innocent es declara culpable davant la guàrdia civil. Així comença el relat d’uns fets, basats en un crim real ocorregut al Pallars l’any 1953. Víctimes i botxins conformen dos col·lectius antagònics del tot irrenconciliables: pagesos arrelats a la masia centenària contra gitanos itinerants dins de fràgils tartanes, delerosos cada dia d’horitzons nous.
3
100

Un Futur radiant

Pierre Lemaitre ; traducció de Núria Busquet Molist
L'any 1959, en ple context de la guerra freda, la família Pelletier es veu atrapada en uns esdeveniments que els porten de París a Praga en una fugida vertiginosa. Cada membre dels Pelletier haurà d’escollir, en el seu moment, entre els interessos personals i el pes del deure, i, en algun cas, entre la raó del cor i la raó d’Estat. Enmig de tot això, només en Joseph, el gat de la família, sembla tenir-ho tot clar des de fa temps.
4
100

Una Dona de la teva edat

Gemma Ruiz Palà
La protagonista d’aquesta història hi ha un dia que diu "fins aquí". Després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava —esposa exemplar, mare abnegada, les il·lusions al calaix—, decideix que la segona meitat la viurà de manera diametralment oposada. Mai no és fàcil nedar contra corrent, però ella decideix fer-ho igualment: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d’escultora que li havien estroncat, i per acabar-ho d’adobar, la conviden a la Biennal d'Art de Venècia.
5
100

Tardes al Bellamar

Rafael Vallbona
Al cor del relat, les germanes Jiménez, tres mestres d’origen andalús que, en plena expansió migratòria, arriben a un barri popular de Barcelona i el 1965 es traslladen a Premià, on funden una escola. Convençudes que l’educació és un element decisiu per a la integració i la cohesió d’una vila que creix desordenada i desarrelada, de dia, la Conxita, la Isabel i la Maruja acullen els infants i, de nit, fan classes d’alfabetització d’adults.